Una Joia, un Poema
Fruit de la col·laboració de Catalan Hunter i la galeria de joies Taller d'Artista a Sabadell, es va posar en marxa aquesta nova iniciativa, oberta a tots els dissenyadors de joies i artistes plà stics que vulguin expressar el seu art en aquesta disciplina.
És una convocatòria de carà cter internacional. Tots el dissenyadors/res de joies del món seran ben rebuts.
Aquest projecte de carà cter internacional, també tindrà una trajectòria internacional, ja que l'exposició "Un Poema, Una Joia" serà itinerant per diferents ciutats europees.
Com participar?
Has de triar un poema dels exposats en aquesta pà gina i crear la teva joia interpretant el poema.
Enviar 2-3 fotos de la peça acabada per passar la selecció de participants en l'exposició, ja que les places són limitades.
Les fotos enviades han de ser amb el fons blanc i en alta resolució. És un requisit indispensable per ser admès a selecció. Les sol·licituds que no compleixin aquest requisit seran desestimades.
Les fotos per fer la selecció hauran d'enviar-se al següent mail tallerdartista@gmail.com, junt amb el tÃtol del poema que representa, el nom de l'autor de la peça, fitxa tècnica i petita biografia de l'artista amb dades de contacte.
No acceptem projecte, només peces acabades i que estiguin relacionades amb els poemes exposats.
Si la teva peça és seleccionada, hauràs d'enviar-la junt amb el justificant de pagament de participació de 15 €, en concepte de publicitat, muntatge i venissage que s'oferirà durant la inauguració de l'exposició.
La data lÃmit per enviar la foto de la joia a selecció és el dia 20 de juny. Els seleccionat rebran un mail de confirmació d'aceptació el dia 22 de juny i nº de conte bancaria al que haurán de fer pagament per formalitzar la participació.
La data lÃmit per enviar la joia per l'exposició ser el 30 de juny + justificant de pagament.
Les despeses de transport i asegurança de la joia són a cà rrec del dissenyador/a.
La galerÃa es fa responsable de les peces en exposició durant el periode de la mateixa.
CaracterÃstiques de l'exposició
Espai expositiu a la ciutat de Palamós. Costa brava
L'exposició tindrà una durada (encara per confirmar) durant el mes de juliol.
Constarà d'una joia per participant junt amb la qual estarà exposat el poema al qual fa referencia.
L'espai en vitrina per participant és de 25 cm x 50, la joia no pot ser superior a aquestes mides.
La galeria es fa cà rrec del muntatge i desmuntatge de l'exposició.
Un cop finalitzada l'exposició la galeria enviarà contra reemborsament les joies als dissenyadors, en el termini de 7 dies.
"Tria el teu poema i fes la teva joia!!!"
L’à nima plora*
Deixa que l’à nima et plori,
nit i dia, en el teu insomni.
Vol protegir-te amb escut de vida
d’aquest mal que et castiga.
Deixa que et guiï
i veuràs que
la seva inherent força,
et porta a veure la teva ombra
més enllà del teus estels.
I quan creguis que ha de tornar…
veuràs que cap atmosfera,
et podrà aturar.
* Poema musicat i cantat en español i rus pel compositor
i cantant rus Yuri Tkachenko.
El rastre del teu silenci
I
M’he perdut força temps
per galà xies de lluita
que, en nits de guerra,
ni constel·lacions ajuden
a trobar el retorn
de ma calma perduda.
He visitat mons paral·lels
mal coneguts per à nimes tranquil·les,
he saltat obstacles i he cavalcat
pels espais on l’aire no corre.
II
He recorregut cec, sord i mut
els indrets més llunyans,
que m’han dut a terres perdudes,
castigant-me a sobreviure malferit,
entre l’amor i el desamor.
Durant anys,
he perseguit l’inperseguible.
Saps?
En la foscor dels meus pensaments
t’he buscat nit i dia,
i ni tan sols he pogut percebre
el rastre del teu silenci.
Lieveke
Criatura holandesa,
d’ulls color mediterrani
d’estranya bellesa.
Jo en aquest soterrani,
lluny de ma terra,
et canto una havanera
de mar, tempesta i guerra,
quan em domina el record,
ara i sempre,
del batec del teu cor.
Cortina de neu
I
Cortina de neu,
diuen que sent bella i plà cida,
no t’atura ni una dolça veu.
No és cert; endinsat en foscor,
he mirat al cel i,
de sobte, a sobre meu,
has deixat de caure,
a voluntat de Déu!
M’ha escoltat!
i a volta i volta,
milers de floquets cauen en silenci,
i en el cau dels seus cristalls,
la imatge de la musa blanca
reflecteixen de deu en deu!
II
On ets princesa, lluny als estels?
Jo, en aquest cercle privat de neu,
amb pena entenc,
que el dret d’abraçar-te
ja no és meu!
Grà cies Senyor,
per l’ofrena de pols blanca
que encén mon bell esperit,
i m’avisa…
que encara sóc molt lluny
del bell silenci
de la cortina de neu!
Ulls verds
Ulls verds de fresca vida,
ulls verds...
que si no els veig,
no hi ha vida.
El teu pianista*
Llisco les mans
per les notes de la teva pell.
Encenc,
amb suau punt distal,
el foc del teu ritme intern.
Vull trobar la fresca maragda,
més enllà del so antic que l’amaga,
per fondre’m
en el teu verd d’esperança.
Sóc el pianista de cor,
el pianista que interpreta el teu amor.
*Poema musicat pel compositor rus: Constantin Tushinok i cantat en català pel cor rus: "Youth of Russia" – Moscou –, dirigit per Natalia Ashueva i orquestat per Yeni Olga
El teu pols
Miro els teus ulls,
i les meves mans
toquen les teves mans.
Mirant-me amb preocupats ulls
em preguntes, perquè les meves mans?
I jo responc:
no són les teves mans
sinó el ritme del teu pols,
el ritme del teu pols…
per saber, si les meves mans,
alteren els teus ulls.
Tres roses
Tres roses t’he regalat,
són ofrena per a tu,
sÃmbols de famÃlia
d’amor, noblesa i coratge.
Tres roses t’he regalat,
perquè em tornis
el cor robat.
La meva intenció
Sempre busques en el meu cor,
florint en els eterns hiverns sense raó,
essent aquest ull de sirena
en les profunditats del meu ésser
i donant resposta,
més enllà del cim del meu temor.
Sempre busques en el meu cor,
per protegir-lo
dels dimonis de la meva intenció.
Tot, menys…
Si t’he estimat o abraçat quan no tocava,
puc esperar que arribi la dolça primavera.
Si no he seguit el compàs de la teva música, puc aprendre a ser millor deixeble.
Puc esperar i aprendre el que calgui,
però el que no puc
és deixar de veure’t.
EfÃmer instant
Qui t’estimarà més enllà dels estels,
que neixen i moren
en l’únic univers que resta
dels múltiples,
que ens van veure néixer i morir?
Qui sentirÃ
el viu record d’aquells capvespres,
apartats del allò insignificant,
i tant a prop dels cercles anellats
amb el caliu del teu desig?
Doncs serà aquell moment robat,
el que jo cercaré…
estimant i sentint…
en el bell i efÃmer instant.
Llum de foscor*
I
No t’adones, llum de foscor,
que els camins de tinta negra
que resten valentia a ton cor
no són més…
que pensaments enrocats
en temps ja passats.
No t’adones, llum de foscor,
que ta llum brilla tant
que ancians i llunyans estels
no poden apagar-se de tanta claror.
II
De què tens por?
Si Déu i tot l’Univers
viu en grà cia i alegria envers…
el raig lluminós que irradia,
ta llum de foscor.
* Poema musicat i interpretat pel compositor portuguès
Daniel da Silva – guitarra flamenca.
Records flotants
Visc en el record dels somnis,
aquells que són eterns,
somnis amb records de colors
dins l’espectre flotant de la bellesa
efÃmera i no entesa.
Sempre buscant l’aire que corre
i fugint d’ells,
que són qui els creen.
Lluny vaig anar
Lluny, ben lluny...
ella em portà al tènue record
dels meus mars coneguts,
amb cor i esforç,
dividits i apartats
pels infinits blaus horitzons,
tan llunyans
dels sòlids i ferms
camins de llum.
Eren somnis
Eren somnis,
somnis tots meus.
Ells,
en les ments d’altra gent;
ments…
perdudes en el meu pensament.
Mil llunes plenes
Mil llunes plenes
il·luminen mon temor,
però sa llum…
tan distant,
tan llunyana,
no arriba a mon cor.
Elegant senzillesa
Aquella nit la lluna estava en flames,
les aigües del mar tremolaven
i els ulls més llunyans del cel
es resistien a morir.
Hi havia una raó per tot això;
diuen que fou degut
al ritme del teu pas i alegria;
i a més ... la buidor dels altres,
hi fou de nou,
per veure com la lluna, en flames,
alliberà la seva à nima de dimoni
davant la teva elegant senzillesa.
La meva mÃ
Si arribes demà ,
tan si és aviat com si és tard,
trobaràs la meva mà ,
i en ella notarà s,
que el pas del temps l’ha fet,
pacient i amiga.
I si l’agafes…
com fulles de tardor caigudes,
ens perdrem,
allà on ens porti el vent.
Em criden
Somnis em criden,
somnis fonent-se
en la llum del meu desig.
Llum que arriba
d’indrets on ja no hi resta res.
Tan sols el record
d’una vella llum,
que va veure cors de foc
bategar amb força.
Qui espera
Sóc qui impacient espera,
la llum que diuen que de lluny arriba.
Sóc qui espera…
no importa si veig la Terra,
plana, rodona o deforme.
La llum que arriba,
sabrà donar-li la seva forma.